Tancament del curs

El meu darrer comentari.

Ja hi som, ja hem arribat al final del curset, i ha arribat el moment de reflexionar una mica sobre com han anat les coses.

• En primer lloc, opino que el mètode triat, aquesta mena de xarxa de blogs, em sembla una bona idea perquè (1) és força àgil (2) comunica entre ells tots els participants del curs, (3) posa a la vista totes les seves aportacions, i (4) els habitua i els entrena a utilitzar les TIC. De totes maneres, crec que se'n pot treure més suc. Jo potser proposaria als formadors, pel proper any i si la crisi ho permet, que preparin algun tipus d'activitat que promogui un intercanvi més generalitzat d'informació (opinions, aportacions i crítiques) entre els diferents participants al curs (p.e. potser podria tenir la forma d'un fòrum sobre algun tema més o menys polèmic, si és possible pràctic, en el que tots els interins anessin dient la seva al llarg del curs).

• En segon lloc, voldria enumerar algunes de les coses que aquest curset m'ha permès a fer:
    - Posar la mirada i la reflexió sobre aspectes que, sense l'assistència al curs, probablement mai hauria considerat dignes d'atenció, com és el cas de la seguretat, la salut docent i els riscos laborals.
    - Aprofondir una mica més sobre què és (o hauria de ser) l'educació, reflexionar sobre el seu significat profond i el(s) paper(s) que el mestre-tutor ha d'assumir en el procés.
    - Posar una mica de llum sobre la tasca de programació competencial. Cal dir, però, que m'entra una mena de pànic escènic paralitzant quan intento fer-me una idea de la quantitat de feina que implica fer TOTA la programació d'un curs qualsevol de primària mirant de complir les exigències que s'explicita a la pauta d'anàlisi que ens heu proporcionat.
    - Practicar algunes activitats i procediments que, degudament adaptats, podré utilitzar a l'aula.
    - Interioritzar el paper clau que tenen les emocions.
    - Tenir accés a alguns materials proporcionats pels formadors i altres aportats pels meus companys de curs, que m'ajudaran a construir un dossier de recursos propis que sens dubte em seran útils en el futur. A part dels vídeos, articles, comentaris i links que tots hem aportat i que han trufat el blog, mereixen menció especial els documents Decideix I i Decideix II. Aquests documents donen pautes concretes, raonades, pràctiques i divertides a treballar a l'aula: una petita meravella que permet al mestre-nàufreg novell recuperar la respiració, la inspiració i la intenció.
    - En el mateix sentit, vull remarcar també la Guia per a mestres d'alumnes amb TDAH, de la Fundació ADANA, perquè també baixa a l'arena de la pràctica i, en aquest terreny, dóna moltes pistes vàlides per tota mena d'alumnes, pateixin o no el trastorn.
    - Finalment, també m'ha permès prendre consciència que moltes de les meves angoixes, els meus interrogants, els meus dubtes i les meves mancances són compartides en bona part pels meus companys i que no estic sol en aquest difícil i apassionant camí…
• Angoixes, interrogants, dubtes, mancances… Quines paraules, mare meva! Semblaria que totes són mostres d'una situació negativa. Però si ens hi fixem bé, podem donar-li la volta: els interrogants, els dubtes i les mancances són la font de l'educació; i l'angoixa és tan sols l'expressió momentània de la responsabilitat que sent un humil protomestre com jo.

• I per acabar, una cita provocadora i políticament incorrecta en aquest context:

Nunca he permitido que la escuela entorpeciese mi educación.

Mark Twain

Molta salut i que els Déus us siguin propicis!


.

Avaluació

Coavaluació del blog del company/a assignat

Aquí teniu la pauta de coavaluació del blog del nostre company Jesús.

Taller emocional

Lo que el corazón quiere, la mente se lo muestra
Comentari sobre l'entrevista a Mario Alonso Puig, cirurgià, a La contra de la Vanguàrdia del 18/10/2004

• Entre les moltes coses que la majoria de les persones adultes acceptem com a "certesa absoluta" hi ha l'existència d'un món físic, extern i independent de nosaltres, que podem observar i descriure d'una manera més o menys objectiva. Acceptem i reconeixem també, en general, la influència que "lo físic" té sobre els nostres pensaments, la nostra visió del món, les nostres emocions i el nostre benestar mental.

• Mario Alonso Puig posa en qüestió aquest paradigma tradicional. La tesi principal que es desprèn de l'article va en la direcció contrària: hi ha una connexió que va del pensament, la paraula i la mentalitat cap a la fisiologia de l'ésser humà. "El pensament i la paraula són una forma d'energia vital que té la capacitat (i ha estat demostrat de manera sostenible) d'interactuar amb l'organisme i produir canvis físics molt profonds."

• D'alguna manera tots tenim la intuïció que ment i cos són dos elements inseparables i que s'influencien mútuament, però el reconeixement provat que el funcionament del cervell, la producció hormonal i el sistema inmunitari, entre d'altres coses, varien en funció (depenen) del nostre pensament, les nostres emocions i les nostres paraules, va més enllà: són els nostres pensaments els que, en gran mesura, han creat i creen contínuament el nostre món. En efecte, les paraules que ens diem a nosaltres mateixos emmotllen les nostres emocions i aquestes canvien les nostres percepcions "No veiem el món que és, veiem el món que som".

• A l'entrevista, Mario Alonso Puig desgrana nombrosos arguments mèdico-científics que recolzen aquestes (i altres) afirmacions i posen de manifest com n'és d'important per a nosaltres, mestres, tenir una bona gestió de les emocions pròpies i una bona "lectura" de les alienes (p.e. a l'aula) per mirar d'aconseguir un bon treball a classe i poder millorar les espectatives dels nostres alumnes.

• Altres elements que s'apunten cap al final de l'entrevista són (a) que la immensa major part de l'impacte de les comunicacions es donen en el nivell de la subconsciència, (b) el paper de la por al desconegut com a impediment pel canvi i el creixement personal (l'addicció als automatismes coneguts, els que ens mantenen en una zona d'aparent confort) i (c) el convenciment del poder que té l'entrenament de la ment per poder anar molt més enllà del que cabria esperar per la nostra trajectòria.

• Tinc la impressió que tot el que s'exposa a l'entrevista són només uns petits tasts, com unes pistes menudetes d'alguna cosa molt més important i que a la majoria se'ns escapa. Em fa pensar en una pel·lícula que vaig veure fa uns anys que tractava d'alguna cosa així com "la veritat quàntica". L'he estat buscant i és un film que en anglès es diu "What the bleep do we know!?" i en castellà l'he trobat sota el títol de ¿Què diablos sabemos? o ¿Y tú qué sabes?. Us la recomano si us interessen les múltiples implicacions del que se'ns deixa entreveure a l'article. Per a que us feu una idea, es tracta d'una mena de reportatge amb entrevistes a científics i investigadors punters que s'estructuren al voltant d'un nucli argumental dramatitzat (i mut), amb nombrosos efectes especials.

He trobat (i aquí us deixo) una transcripció dels subtítols de la pel·lícula en castellà, que per sí sola constitueix una lectura sumament interessant per a qualsevol que estigui obert a noves visions del món i de nosaltres mateixos. Però us aviso: no crec que us sigui d'utilitat a curt termini. Com deia el poeta: "Le temps d'apprendre à vivre, il est déjà trop tard". O, dit d'una altra manera: quan finalment n'haurem après, ja ens tocarà marxar. O potser no?

.

Diversitat, interculturalitat i avaluació

(1) Visualització del vídeo "Racisme"
Autoanàlisi
• Deixant de banda una primera impressió que us explico més avall (a la "Redescripció"), el vídeo em va fer pensar en dues coses:
- En primer lloc, el benefici que es pot treure de la interculturalitat: tota mena de "sabers" ens poden arribar de la gent d'altres cultures, aparentment menys preparada, si mantenim una actitud oberta, receptiva, respectuosa i humil.
- Per una altra banda, el vídeo ens mostra de quina manera el prejudici estúpid i la por irracional als diferents ens allunya precisament dels avantatges que comporta el contacte entre cultures.

Contrast
• En petit grup varen sorgir dues idees més:
- El fet evident que (com diu l'anunci) "l'aparença pot ser enganyosa" i que com a mestres hem de procurar sempre no caure en aquest parany i ensinistrar o advertir els nostres alumnes sobre aquesta qüestió, i
- Per una altra banda, la potència mentidera dels estereotips, que obtenen la seva força de la senzillesa i claredat dels seus postulats, i que ens semblen més certs perquè són coherents amb les normes o els patrons que tenim prèviament establerts. 

• Del gran grup jo destacaria dues idees més: 

- La percepció de la farola com a símbol de l'esforç del protagonista per a integrar-se i

- El paper que juguem els adults en la transmissió als nostres fills del llast dels prejudicis i els estereotips.

Redescripció

• Quan vàrem visionar el vídeo Racisme a classe, la meva primera reacció va ser de sorpresa agredolça. A la boca hi tenia un regust amarg per la manera com una història que m'havia agradat, tant pel seu missatge com per la manera senzilla, eficient i efectiva de ser realitzada, es convertia de cop i volta en una eina al servei de la publicitat, en un simple acudit que convertia el seu contingut en banal (o potser hauríem de dir venal?).

• Deixant de banda aquest aspecte, però, és cert que el vídeo dóna peu a un munt de reflexions sobre els processos de discriminació i marginació que es donen en les nostres societats, que no es mostren prou madures per a deixar de banda l'etnocentrisme (alimentador de prejudicis i estereotips) i assumir d'una vegada per totes que el planeta és finit i que, cada vegada més, l'aire que ens toca respirar és multicultural. I això és així perquè la multiculturalitat és un fenomen cada vegada més universal, en el sentit que a la major mobilitat geogràfica de les persones s'hi afegeix de manera imparable una major expansió de les idees i els pensaments (p.e. via web).
• Propiciar una educació intercultural que enfatitzi allò que ens fa semblants des del respecte d'allò que ens fa diferents, és la nostra millor (única?) manera de gestionar aquesta multiculturalitat cada vegada més global.


(2) El TDAH

Mètode de treball

• El mètode de treball que hem seguit a classe per a tractar aquest tema ha estat l'anomenada tècnica del "Grup d'experts", que comporta un treball cooperatiu (i no col·laboratiu), en el qual l'èxit final depèn de tots i cada un dels participants.
• El mecanisme va ser el següent:
1) Varem formar 4 grups heterogenis
2) Cada un dels grups va designar un membre per a tractar un tema concret amb els membres designats pels altres grups. Així es van formar 4 nous grups "d'especialistes", que van tractar els temes següents: a) Com donar les classes tenint en compte els nens/es amb TDAH  b) Com millorar el comportament del/la nen/a amb TDAH  c) Estratègies davant de situacions concretes i  d) Com millorar la seva autoestima a l'aula
3) Després d'haver discutit un d'aquests temes, cada un dels especialistes va tornar al seu grup inicial amb el bagatge del que havia après i recollit en la seva discussió especialitzada.
4) Cada grup inicial va fer una posada en comú de les aportacions que els especialistes aportaren i van mirar de donar una resposta de grup als 4 temes plantejats.

Orientacions per a un/a mestre/a novell per a tractar alumnes que presenten TDAH

• Pautes generals per impartir classes
• A la sessió del curs: 
- Dinàmiques per captar l'atenció del nen
- Aprenentatge significatiu, que pugui rlacionar amb la seva realitat
- Utilitzar material manipulatiu (i/o atractiu)
- Fer-lo partícep, fent-li preguntes de participació
- Classes de curta durada
- Estar atent als moments en els que posa atenció per explicar la teoria o el més important
- Prioritzar els continguts
- Baix nivell d'abstracció en els continguts
• I també, segons la Guia Pràctica per a educadors amb nens amb TDAH de la Fundación Adana:
1. Donar les instruccions d’una en una: que siguin concretes, curtes i en un llenguatge positiu. Una vegada s’acompleixin, seran elogiades immediatament.
2. Explicar els continguts acadèmics de forma motivadora i significativa, amb dinàmiques, que permetin una participació freqüent per part de l’alumne.
3. Assignació de deures i tasques: Amb l’objectiu de saber si el nen amb TDAH sap o no sap el temari, és important que les tasques tinguin un format simple i clar i que s’assignin en una quantitat justa.

• Com millorar el comportament del nen
• A la sessió del curs: 
- Material personalitzat (llibreta amb la seva foto per ficar-li els deures)
- Assignació de deures i tasques adaptades al nivell d'atenció del nen
- Donar-li càrrecs relacionats amb alguna cosa que no volem que oblidi
- Supervisió constant (comprovar l'agenda cada dia, marcar objectius a curt termini, relació constant amb la família…)
- Tutories individualitzades (hiperactivitat: tutoria en moviment)
- Marcar un sol ítem per sessió de tutoria
- Musicoteràpia i expressió corporal
- Reforç positiu
- Racó per a ell/a
- Graelles de tasques
- Estímul resposta (p.e. ensenyar-li dibuix de quan està nerviós, consigna personalitzada)
- Posició a l'aula (al davant i al mig)
- Treballar el tema amb la resta de companys evitant el victimisme
- Dinàmiques de grup (treball cooperatiu)
• I també, segons la Guia Pràctica per a educadors amb nens amb TDAH de la Fundación Adana: 
1. Supervisió constant (mirar-lo sovint, trobar una consigna com ara tocar l’esquena, passar pel costat amb l’objectiu d’assegurar-nos que ha començat la tasca, etc).
2. Tutories individualitzades de curta durada que indiquin al nen què s’espera d’ell, quins senyals o consignes es poden pactar per millorar el seu comportament i marcar els límits o normes bàsiques de comportament dins de l’aula (objectius concrets que pensem que el nen podrà assolir).
3. Ús d’eines bàsiques per al control del comportament: reforç positiu, que consisteix en elogiar o reforçar aquells comportaments que volem que es donin amb major freqüència, l’extinció, que consisteix en no prestar cap atenció a la conducta problemàtica per evitar que aquesta es repeteixi: no mirar, no escoltar, no parlar ni raonar, no fer gestos, actuar com si no passés res i persistir de forma pacient i amb constància fins a observar una millora (a vegades 3 a 4 setmanes), el temps-fora (per a infantil i primària), que consisteix en aïllar el nen en un lloc mancat d’estímuls durant un període de temps després que es doni una determinada conducta que volem reduir (insultar, pegar, rebequeries ...). i l’establiment d’unes bones normes o límits que indicaran al nen què s’espera d’ell i les conseqüències que té no complir-les.

• Orientacions davant de situacions concretes
• A la sessió del curs: 
- Si s'aixeca sovint, cridar-li l'atenció, recordar-li les normes. donar-li un encàrrec (sempre que els altres entenguin que és un cas especial)
- Si interromp constantment, fer-li veure que el seu comportament afecta tota la classe, fer-lo conscient
- Si molesta els companys de taula, posar-lo sol
• A La Guia d'Adana: Està clar que els especialistes, entre els quals em trobava jo, "es van lluir" a l'hora de treballar aquest tema, o sigui que el millor és que que us adreceu a les pàgines 33-34-35 de la Guia Pràctica per a educadors amb nens amb TDAH de la Fundación Adana

 • Per a millorar la seva autoestima

• A la sessió del curs: 
- Predisposició per part del mestre

- Reforç positiu

- Comunicació i atenció

- Donar-li un càrrec, que se senti important

• I també, segons la Guia Pràctica per a educadors amb nens amb TDAH de la Fundación Adana: 

1. Acceptar-lo. Fer-lo sentir-se únic, valorar-lo com a persona i no solament els seus èxits i competències.
2. Descobrir què té d’especial i dir-li-ho. Practicar l’elogi, tenint en compte les seves dificultats i grau d’esforç. Verbalitzar tots els aspectes positius de la seva conducta.
3. “Creure en ell”. Oferir confiança al teu alumne. Proposar-li responsabilitats amb la teva supervisió i ajut. p.e. Començar oferint-li activitats en què saps que fàcilment pot aconseguir èxits.
4. Analitzar els teus missatges, que s’han de convertir en missatges positius que li indiquin què esperes d’ell (sense oblidar on són les seves dificultats).
5. Fer ús del llenguatge de l’autoestima. Millorar la teva comunicació amb ell. Utilitzar un llenguatge positiu i evitar acusacions, ridiculitzacions i comentaris irònics.

 • En definitiva, es tracta de:

- Dir-li al teu alumne quin tipus de comportament esperes d’ell
- Elogiar suficientment el seu bon comportament, d’una manera concreta, evitant ambigüitats com poden ser “portarse bé, ser ordenat...”
- Ser persistent en l’aplicació d’estratègies per a la millora de la seva conducta i també pacient: no esperar canvis positius sobtats en la seva conducta.
- Reforçar els intents que pugui fer el nen per tal d’aproximar-se a la conducta que esperes d’ell.
- Supervisar sovint, amb l’objectiu que no passin desapercebuts els petits avenços, que s’adoni que te n’adones.
- Creure en ell i en la possibilitat que millori la seva conducta (tenir bones espectatives)
- Ser respectuós, sensible i atent amb les seves dificultats (identificant allò que realment li costa).
- Dedicar-li suficient temps, parlar amb ell, escoltar-lo.

Programació competencial

Anàlisi d'una unitat de programació

Heus aquí una activitat que ja he dut a terme enguany. L'he tret d'una web molt interessant per la seva concepció pràctica sistematitzada: (activitats, procediments i filosofia de gestió d'una aula de plàstica). Us la recomano vivament si heu de donar aquesta àrea.
Aquesta és l'adreça:

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/plastica/visplas/index.htm

1. Títol i justificació: La teranyina de colors
    • Apreciar diferències en el traç, distingir entre dibuixar (fer línies) i pintar (fer taques). Recordar els colors primaris (vermell-groc-blau) i les seves barreges o secundaris (taronja-verd)

2. Durada i distribució al llarg del cicle: 
    • 1r curs del cicle inicial
    • 1 sessió de 2 h en el primer trimestre

3. Competències bàsiques, àrea principal i altres àrees o àmbits que es treballen
    • Educació artística (visual i plàstica) (àrea principal)
    • Coneixement del medi natural, social i cultural
Contribució a les competències bàsiques
Pròpies de l'àrea: les 2 comunicatives: lingüística i audiovisual + artística i cultural
Altres: Matemàtica (geometria) / Aprendre a aprendre / Autonomia i iniciativa / Coneixement i interacció amb el món físic / Social i ciutadana (a l'avaluació posterior)

4. Objectius d'aprenentatge
    • Dominar amb seguretat el gest i el traç per delimitar-ne les formes
    • Conèixer progressivament els tons de l’escala cromàtica
    • Habituar-se a realitzar els treballs de manera ordenada i organitzada, amb pulcritud i rigorositat.
    • Respectar els materials, eines i instruments i tenir cura del seu manteniment i endreça.

5. Continguts
    • Explorar i percebre (visual i plàstica)
- Observació i exploració sensorial dels elements presents en l’entorn natural, cultural i artístic experimentant les sensacions i emocions que provoquen.
- Observació i valoració d’imatges fixes i seriades de contextos propers (historietes, còmics, il·lustracions, fotografies, cartells, publicitat) que provenen del camp de les arts i la cultura visual.
- Discriminació de materials, colors, formes, volums, línies, grandàries, impacte visual… en les imatges, els objectes i les obres artístiques.
- Apreciació dels objectes i imatges produïts per un mateix o per altres i valoració pel progressiu coneixement que promouen.

• Interpretar i crear (visual i plàstica)
- Experimentació amb les qualitats visuals i plàstiques dels materials dels elements presents en l’entorn: manipulació i transformació dels materials; utilització de diversos materials i suports, i intervenció espacial i compositiva.
- Concepció i composició individual i col·lectiva d’imatges i objectes a partir de materials i tècniques
per a la representació bidimensional i tridimensional, la composició d’objectes atenent a l’equilibri
i la utilització de ritmes visuals.
- Elaboració de produccions plàstiques i missatges audiovisuals a partir de la percepció sensorial, la
imaginació, les experiències, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris
i les possibilitats dels materials i avançant amb confiança i satisfacció en els diferents processos
de producció.
- Incorporació i utilització progressiva de les terminologies pròpies dels llenguatges artístics: pintura,
dibuix, escultura, il·lustració, collage, modelatge, construcció, fotografia, cinema i teatre.
- Valoració de l’ordre, la cura i l’atenció en els processos de producció i del respecte en el treball.
- Interès, valoració i respecte davant del fet artístic i davant de les produccions artístiques pròpies i alienes.

6. Metodologia i seqüència didàctica
    • Proposta
Fer traços radials amb la cera de color negre d'una punta a l'altra del paper. Després fer el tramat d'una teranyina i al final l'aranya, els insectes atrapats…  A continuació pintar les zones que s'han creat amb ceres de colors segons el gust de cadascú.
    • Material:
Paper gruixut  A4 / ceres grasses / papers de diari / vernís fixador de ceres / pinzell d'envernissar
    • Procediment:
Estem asseguts cada un a la nostra taula. Al damunt hi tenim el paper i prou. Fem una introducció motivadora… "Heu vist alguna vegada una teranyina? La sabríeu descriure? Com són les aranyes? Què mengen?…"  I a més: "traç, línia, recta, corba, gruix de la línia, diagonals, decisió, valentia, meticulositat, paciència, etc..." Ensenyem algunes imatges de teranyines que hem imprès a casa. Expliquem la proposta i l'assagem unes quantes vegades amb el dit, sense ceres. Després ho fem amb la cera negra sense vacil·lar.
Abans de repartir les ceres de color, fem una 2a introducció: “Arc de St. Martí, colors bàsics, barreges, colors secundaris, colors clars, atenció a les fronteres, metriculositat, paciència, etc..." A continuació pintem les zones que s'han format amb ceres de colors. Acordem una hora per acabar. Al final,  envernissem seguint el traç de les ceres, començant pels colors més clars i acabant pels més foscos.
“El proper dia farem el treball d'exposició”.
    • Avaluació:
La mateixa activitat d'aprenentatge amb una pauta d'observació sistemàtica.
L'exposició del final de l'activitat.

Anàlisi de la Teranyina de colors

Després d'analitzar aquesta unitat de programació amb l'ajuda de la pauta proporcionada en el blog, m'adono de diverses mancances importants, sobretot en l'apartat dels criteris i les activitats d'avaluació, que no estan sistematitzats ni exposats amb claredat. En una propera entrada miraré de corregir aquestes mancances.
De moment, però, us adjunto la pauta d'anàlisi emplenada amb les observacions i les propostes de millora que he elaborat:


Pauta anàlisi Teranyina Colors

Esquema de l'Àrea de Matemàtiques

Com totes les àrees de Primària, l'Àrea de Matemàtiques s'estructura en 8 grans apartats, dels quals els 4 primers podrien considerar-se com una mena d'introducció:
   1) Competències pròpies de l'àrea
   2) Contribució de l'àrea a les competències bàsiques
   3) Estructura dels continguts
   4) Consideracions sobre el desenvolupament del currículum
   5) Objectius
   6) Continguts per blocs i cicles
   7) Connexions amb altres àrees
   8) Criteris d'avaluació

• Pel que fa les competències bàsiques, s'explica com les matemàtiques contribueixen a l'adquisició de totes elles.
• Pel que fa als continguts, s'estructuren en 5 blocs (Numeració i càlcul / Relacions i canvi / Espai i forma / Mesura / Estadística i atzar) i 4 processos (*) que cal desenvolupar en tots els cicles (La resolució de problemes / El raonament i la prova / La comunicació i la presentació / La connexió entre continguts).
• Pel que fa a les consideracions sobre el desenvolupament del currículum, hi ha 5 aspectes principals a tenir en compte en l'ensenyament de les matemàtiques (Rellevància dels contextos / Equilibri, connexió entre continguts i treball interdisciplinari / Valoració d'actituds relacionades amb les matemàtiques / Diversitat en les formes de treball / Importància de l'avaluació).
• Com en altres àrees, els objectius generals es presenten en el currículum amb un llistat de 10 items.
• A continuació es detallen, per cada cicle,  els processos específics (= *), els continguts separats per blocs, les connexions amb altres àrees i els criteris d'avaluació.

A continuació us penjo un pdf amb un esquema gràfic de l'anterior:

Esquema Area de Mates Primària

Taller Dinàmica d'aula i resolució de conflictes (I)

1) Tècnica de dinàmica de grups
Us passo el disseny d'una activitat que realitzaré properament dins de la classe de geometria i que inclou elements d'una dinàmica de grups.
• Títol: La geometria al nostre voltant
• Objectius:
- Adonar-se que la natura es manifesta sovint amb formes geomètriques
- Reconèixer les figures i els cossos geomètrics que hi ha en el nostre entorn
- Memoritzar-ne el nom
- Distingir entre cossos i figures geomètriques
- Practicar el treball de grup
• Descripció:
a) Formació dels grups: faré 4 ó 5 grups heterogenis, procurant que en c/u d'ells hi hagi algun dels líders de treball que m'ha descobert el sociograma
b) Explicació de la tasca: "Passejarem per l'escola i descobrirem coses que recordin cossos o figures geomètriques. Cada grup en farà una llista el més completa possible. Quan tornem a classe ho posarem en comú i guanyarà el grup que faci més aportacions".
Aquesta explicació anirà precedida d'una introducció que inclourà:
- Justificació / motivació (p.e. làmines plastificades de coses a l'entorn amb formes clarament geomètriques, des de llavors i plantes fins a edificis)
- Pràctica individual (buscant objectes geomètrics a classe) i
- La resposta clara a les preguntes "què farem?" i "com ho farem?" (inclosos timing i orientacions sobre el comportament i el funcionament dels grups)
c) Posada en comú a classe: tornarem a classe i el portaveu de cada grup, per torns. anirà dient una cosa de la llista i la figura que els recorda. Després de l'acceptació col·lectiva (del grup classe) que l'aportació és correcta, un membre del seu grup posarà una peça d'un joc de construccions (prismes, cubs, etc) per a construir una columna. Cada grup en farà una.
A més, a la pissarra escriurem la llista de totes les coses vàlides i anotem al costat els grups que les han trobat. Totes valen 1 punt, i 2 punts si cap altre grup a sabut veure-les.
d) Sumarem els punts de cada grup (opcional: restarem les penalitzacions per mal comportament) i proclamarem el grup guanyador, que serà el que hagi construit la columna més alta.
e) Reflexió final: El mateix dia o el dia següent, reviurem l'experiència, ens preguntarem si hem après el que preteniem i si hem sabut treballar en equip; també ens adonarem que la llista final aconseguida per tota la classe és més extensa i detallada que les llistes aportades pels grup per separat.


2) Tècnica sociomètrica
El divendres dia 11 de febrer vaig poder entrevistar alguns dels alumnes que havien estat malalts i, tot i que encara en manquen dos, he decidit penjar els resultats.
Com que es tracta d'una classe de primer de primària, vaig decidir no demanar  a l'enquesta que els alumnes exposessin els motius pels quals feien cada elecció, ja que això hauria dificultat molt la realització del sociograma (recordeu que només soc 1/3 de jornada). Ara, un cop finalitzat el sociograma, penso que potser hauria valgut la pena posar una llista reduïda de possibles motius, sobre tot per les dades del rebuig (p.e. No el voldria tenir a classe ni ser amic perquè a) Abusa dels companys  b) Es riu dels companys  c) Diu paraulotas d) ............). Crec que convé deixar una opció oberta com la d), que ens pot donar informació significativa i no prevista.
En qualsevol cas, jo no ho vaig fer així. Els resultats, però, són en alguns casos una mica sorprenents, amb algun lideratge per amistat no esperat (10) i algun rebuig igualment no esperat (7). Hi ha un cas claríssim (i ja esperat) de rebuig majoritari focalitzat en una sola persona (2), que és un alumne d'EE per motius bàsicament socials, una mica complexe i difícilment integrable.
Les dades que he tret del sociograma els compartiré i analitzaré conjuntament amb la tutora de la classe i amb la responsable d'EE del centre.
Us adjunto un pdf en el que podreu veure el formulari de l'enquesta que he realitzat, les graelles de recollida de dades i els esquemes finals que en resulten.

Sociograma: enquesta, recollida de dades, esquemes finals