Seguretat i salut docent: Prevenció de riscos laborals

1. Condicions de seguretat i salut.
Aquí us poso la graella tal i com la vam elaborar a la sessió presencial, amb les aportacions que vam fer tots els grups.
Condicions Seguretat & Salut (Raimon) 

2. Redescripció:  Prevenció de riscos laborals.

• És curiós el fet que quan se’ns va plantejar aquesta activitat, pràcticament la totalitat dels que seguim el curs d’interins vam començar a buscar i trobar factors de risc que poguessin afectar els i les alumnes del Centre, i no pas a nosaltres com a personal docent.
• En tot cas, pel que fa a la meva situació personal, diria que les condicions de "Seguretat" i "Higiene Ambiental" a la meva aula són força bones: els edificis són bastant recents i en la seva construcció s'han tingut en compte els factors de seguretat. Potser remarcaria com a excepció l'excessiva densitat d'alumnes (ja sé que hi ha altres centres que estan pitjor, i que en època de crisi no és políticament correcte dir-ho, però el nombre d'alumnes per classe i mestre hauria de disminuir).
• Pel que fa a la "Càrrega Física i Vocal", els meus riscos són els que indico a la graella. Encara no he après a modular la veu adequadament, i les meves aptituds pel teatre no estan polides. Estic a 1r de primària, i el meu grup és dels que podríem anomenar moguts, els costa concentrar-se, tenen una forta  tendència a distreure’s, els manca autonomia i l'adquisició d’hàbits, encara que va progressant, va molt endarrerida.
• Pel que fa als "Factors Psicosocials", el Centre està força ben organitzat i la meva relació amb la tutora titular del meu curs, els companys i les famílies és bona. Entre els "Factors extralaborals" que m'afecten, hi ha la distància al lloc de treball. Jo visc a BCN, i cada dia he de fer força kilòmetres, amb la conseqüent fatiga i despesa econòmica (jo treballo només 1/3 de jornada).

Seguretat i salut docent: Pla d'emergència

• Quan vaig arribar a l'escola Les Roques Blaves d'Esparraguera em van donar un Fulletó de Benvinguda amb un munt d'informació bàsica sobre aspectes organitzatius i de gestió de l'escola.
• Dins d'aquesta informació hi havia una descripció resumida del Pla d'Emergència amb indicacions de les principals actuacions a dur a terme en cas de declarar-se una situació d'emergència:
    - El tipus d'alarma (sirena per a l'evacuació, avís per megafonia per al confinament)
    - El telèfon per avisar els bombers i el CRA (Centre Receptor d'Alarmes de la Policia Local: 085)
    - Un model d'exemple de com donar-los la informació, amb les dades concretes de l'escola.
    - Les vies i l'ordre que calia seguir en l'evacuació. En el fulletó no hi havia els plànols, però a totes les portes de les aules n'hi ha un amb les indicacions de les vies de sortida per als alumnes d'aquella aula en concret.
• He de reconèixer que les pàgines del Fulletó de Benvinguda dedicades al Pla d'Emergència no van merèixer per la meva part gaire atenció. Amb un cop d'ull superficial em va semblar que ja n'hi havia prou. Hi havia altres coses més urgents a tenir en compte, com els plans de treball, els projectes d'escola, les activitats pedagògiques, etc.
• Més tard, en un claustre, es va parlar més detalladament del Pla d'Emergència, i se'ns va notificar els noms dels càrrecs responsables i els coordinadors de les diferents plantes i edificis, així com les actuacions que hauríem de realitzar els mestres amb els alumnes en cas d'emergència. Allí vaig sentir per primera vegada el terme "escombra", que és el professor/a  que ha de vigilar que no s’hagi quedat ningú
als lavabos, a les aules ni a qualsevol altre lloc. També se'ns va avisar d'un proper simulacre d'evacuació, que es va dur a terme un matí de novembre. Com que jo hi sóc només a les tardes, només puc dir que es va desenvolupar, que jo sàpiga, sense incidències remarcables.
• Puc afirmar, per tant, que Les Roques Blaves compleix adequadament amb la normativa que obliga els centres a establir, comunicar, descriure i assajar el pla. Així i tot, malgrat l'esforç de l'escola per donar-lo a conèixer, jo no n'he tingut una visió prou completa fins que he fet aquesta tasca en aquest Curs de formació inicial per a interins, que m'ha obligat a aturar-m'hi, buscar informació, reflexionar i explicar. Això em fa pensar que caldria reforçar la manera de donar a conèixer el Pla als mestres nous de cada curs, potser afegint a la informació impresa i a la presentació en claustre una visita guiada a l'escola enfocada explícitament a aclarir tots els aspectes relacionats amb la seguretat i el pla d'emergència.
• Us poso a continuació la meva graella corresponent a aquesta tasca. M'he saltat el contrast de grup i el contrast normativa i teoria perquè a la sessió presencial pràcticament no n'hi va haver. 

SEMINARI: SEGURETAT I SALUT LABORAL

PLA D’EMERGÈNCIA (Raimon Flos)

Activitat	Individual	Redescripció
Què és el pla d’emergència?	Un pla d’actuacions per a respondre a situacions col·lectives perilloses (evacuació / confinació)	El pla d’emergència és un document que recull les actuacions que s’han de seguir davant d’una emergència, amb la finalitat de reduir la improvisació en cas que es produís qualsevol accident. El pla d’emergència d’un centre ha de preveure el que pot passar (riscos), què cal fer i com cal fer-ho (evacuació o. confinament) i com cal organitzar-se. L’objectiu del pla d’emergència és, bàsicament, protegir els alumnes i el personal del centre.
Coneixes el pla d’emergència del teu centre?	Una mica. En vam parlar en un claustre i em van passar la informació, però reconec que no l’he estudiat a fons.	Ara el conec molt millor. He revisat la normativa, he llegit atentament la documentació facilitada pel meu Centre en el fulletó “Pla d’acollida” que em van donar quan hi vaig entrar- També he estudiat quins són els càrrecs de responsabilitat del Pla d’emergència i les seves funcions concretes, així com quin seria el meu paper en una determinada situació d’emergència.
Has participat en un simulacre?	No
En cas afirmatiu, de quin tipus?
Has tingut algun càrrec específic  de responsabilitat?	No
Coneixes l’escola i el seu entorn?  Descriu-lo breument.	Escola nova als afores d’Esparraguera, a tocar d’un parc, en un barri de cases unifamiliars i amb descampats per 3 costats	• 500 alumnes + 54 professors • 3 edificis, tots de construcció força recent. a) Principal de 2 plantes, amb escales interiors i 2 escales d’incendi exteriors b) Educ. Infantil, totes les aules amb sortida directa a peu de pati c) Gimnàs: sortida directa al porxo exterior
Per què penses que és important conèixer l’escola i el seu entorn?	• Per motius de seguretat (proximitat de llocs segurs o perillosos, temps de resposta dels equips d’ajuda, etc)	Conèixer l’escola i el seu entorn és imprescindible per a valorar els riscos amb què ens podem trobar i, així, respondre la primera pregunta del pla d’emergència: Què pot passar?
Quines actuacions consideres importants conèixer per a realitzar un simulacre d’evacuació?	• Mecànica d’evacuació • Control d’absents • Vies d’escapament • Tipus d’alarma • No perdre la calma • Punts de reunió	- Evacuar l’escola seguint les vies indicades en el pla d¡emergència. - Anar de pressa, però sense córrer. Mantenir la calma. - Tancar totes les portes a mesura que les anem deixant enrere. -Recordar que els alumnes han d’anar en fila i seguir el mestre. No han d’agafar res ni tornar enrera per cap motiu.
Quines actuacions concretes consideres que has de realitzar amb els teus alumnes alhora d’un simulacre d’evacuació?	• Fer-los sortir ràpid i sense perdre la calma • Mirar que no falti cap dels alumnes • Dur-los fins el punt de reunió	1) Complir les instruccions del coordinador/a de planta. 2) Tancar portes i finestres de l’aula, abans d’evacuar-la. 3) Mantenir els alumnes en ordre i controlar que segueixin les meves instruccions, de manera que es faci una evacuació ordenada. 4) Rebre i fer el recompte dels alumnes al punt de concentració.
Aspectes de millora sobre el pla d’emergència del teu centre.	• No ho sé. Potser caldria millorar la forma de passar-lo als mestres novells.

 

Reflexió sobre l'educació

1) Presentació: Un nús al llençol
 
• Anàlisi individual:
La presentació de Un nús al llençol m'ha emocionat. Aquest document  és una excel·lent mostra d'allò que en diem "predicar amb l'exemple", ja que un dels seus missatges principals és donar valor a la comunicació emocional, i per a aconseguir-ho, treballa des de l'emoció.
Pare i fill es comuniquen durant la setmana pel fil més important, el de l'afecte. El fill se sap estimat i el pare sap que el fill ho sap. Els dos se senten millor, més confortats.  L'autoestima del nen és fonamental.

• Contrast en petit grup:
Sentir-se estimat és important en tots els àmbits de la vida, i també en el de l'educació.
Sempre hi ha temps (per una comunicació de qualitat)! No valen excuses!
La comunicació no verbal és moltes vegades més eficient que la verbal.

• Aportacions d'altres grups:
Els mestres no són substituts dels pares.
Cal tenir sempre presents les diverses formes de comunicació (llenguatge no verbal).
Val més la qualitat que la quantitat.
És important que pares i mestres vagin "a una": l'educació és cosa de tots.

• Observació final:
Estic d'acord amb tot l'anterior, però de totes maneres, no s'ha de sobrevalorar aquesta forma de comunicació: en tots els casos cal tenir en compte el context i adonar-se que a vegades el vincle afectiu pot ser contraproduent, ja que no sempre desemboca en un reforç positiu. En l'aspecte emocional (i de fet en quasi tots), el paper (la influència) de la família (o la tribu o la colla) és crucial (en bé o en mal). L'escola, evidentment, també té el seu efecte emocional (relació amb mestres i companys de classe), com també el tenen els mitjans de comunicació o els programes de TV, però a una altra escala.
En qualsevol cas, com a mestres (i/o com a pares), no hem d'oblidar mai aquell vell aforisme que sembla passat de moda però que sempre és actual: "Què fan els infants? Allò que veuen fer als grans"

2) Vídeo: Miguel Ángel Santos Guerra

• Metàfora de l'educació. 
La clàssica metàfora de l'educació contemplada com el procés pel qual aconseguim que els nens i nenes omplin el seu cervell buit amb els coneixements que els mestres els transmetem ja no és vàlida, i no només perquè és simplista, mecanicista, unidireccional i essencialment falsa, sinó perquè fins i tot en el cas que fos una aproximació vàlida al concepte d'educació, seria inadequada i pràcticament inútil en els temps que ens toca viure. 
Fins fa poc menys d'un segle, la informació (el coneixement) que es transmetia de pares a fills es mantenia gairebé invariable al llarg de diverses generacions. Els canvis eren pocs i els costava molt obrir-se pas en l'estructura d'un coneixement bàsicament dogmàtic, immobilista i orientat a la justificació dels sistemes de poder. Actualment el mitjó s'ha girat del revés: deixant a part els muntatges religiosos, entestats en mantenir invariables els seus discursos dogmàtics, el coneixement canvia moltes vegades al llarg de la vida d'una persona i l'accés a la informació que així ho corrobora és cada dia més fàcil i immediat.
Això sol ja constituiria un bon motiu per a modificar la metàfora del recipient buit que cal omplir amb aigua (= coneixements), per una nova versió com la plantejada pel Miguel Ángel Santos Guerra, definida en tres punts principals:
- En primer lloc, la persona que educa ajuda l'altre ensenyant-lo a trobar fonts d'aigua: el fa un buscador autònom (en la línia d'una altra metàfora clàssica: és millor ensenyar a pescar al qui té gana que regalar-li el peix)
- En segon lloc, ho fa de manera que quan troba una font d'aigua sap distingir si està contaminada o no.
- En tercer lloc, és capaç de compartir l'aigua amb els que tenen set.
Em pregunto si algun dia arribaré a ser capaç de fer bona aquesta versió de la metàfora.

• L'escola reproductora o l'escola transformadora?
No ens hem d'enganyar: l'escola gairebé sempre ha estat (i en molts casos continua sent) un agent reproductor de conceptes, valors i comportaments, amb l'objectiu de produir persones que encaixin en la societat i siguin útils al poder. Estic d'acord amb el plantejament del M. A. Santos quan diu que l'escola ha de ser cada vegada més un agent transformador, en el qual no només es tingui en compte el cognitiu, sinó també el sensitiu, en la que no només importa el què saps, sinó el com estàs o com et sents. Saber moltes coses no vol dir saber viure.

Vivim en un temps de “usar y tirar”, de “cortar y pegar”, de necessitats supèrflues, de malbaratament suïcida dels recursos, de benefici immediat, d’individualisme ferotge, de confondre el “més” amb el “millor”. La majoria viuen (vivim?) en un miratge, encegats pel seu (nostre) complexe de superioritat i per la seva (nostra) fe en la tècnica, confiats que serem capaços, com sempre, d’adaptar-nos al que hagi de venir. 
Està clar que tot això hauria de canviar, i per tant no ens interessa que l'escola sigui reproductora, sinó activament transformadora. 

• Quin és el problema o com vivim el problema?

M. A. Santos afirma que el problema no és el problema, sinó com el vivim, ja que el dolor i les dificultats ens poden fer més forts. Estic d'acord amb ell, però crec, també, que saber com viure el problema inclou tenir-ne una visió mínimament clara, una perspectiva que et permeti enfocar-lo des d'una certa distància, per a analitzar-lo i plantejar possibles accions per a resoldre'l. Per aconseguir això es necessita temps, dedicació, capacitat i eines (recursos). I tal i com està muntada la cosa, els mestres no anem sobrats de cap d'aquestes coses. 

• Canvi en la selecció i en la formació del professorat?
No puc estar més d'acord amb en  M. A. Santos quan diu que ell començaria per canviar el sistema de selecció dels mestres i la seva formació, encara que segurament això hauria comportat que jo, per exemple, no tindria el títol de mestre.
Molts dels que fan la carrera de mestre busquen uns estudis de curta durada (i no massa exigents) que els permetin entrar en el mercat de treball amb una certa rapidesa, i poca cosa més. I el pitjor és que, efectivament, no s'enganyen massa quan pensen això. Després, la realitat de la vida com a mestre a l'escola els desenganya sovint. La carrera d'ensenyant hauria de ser molt més exigent, tan en l'aspecte teòric com el pràctic, i hauria de ser per als millors, ja que no es tracta tan sol de saber-se les matèries, sinó que cal saber transmetre-les, despertar el desig d'aprendre i fer créixer la curiositat, a part dels aspectes vocacionals i el desig d'ajudar, que són (o haurien de ser) fonamentals.


3) Vídeo: Sir Ken Robinson. Les escoles maten la creativitat. (Xerrada a TED del 2006)

Es tracta d'un video una mica llarg (prop de 20 mn), però té una gran dosi d'humor i val la pena seguir-lo. Diu unes quantes veritats incòmodes, però també et fa riure. Parla d'educació i creativitat. Manté que la creativitat en l'educació hauria de ser considerada tan important com l'alfabetització, i que l'evident enorme capacitat creativa i d'adaptació dels nens la malgastem a l'escola. Això té molt a veure amb el tractament que es dóna a l'escola al fet de cometre errors.
Els nens d'entrada no tenen por d'equivocar-se, i qui no està disposat a equivocar-se, difícilment farà alguna cosa original. La majoria dels adults hem perdut aquesta capacitat i tenim por d'equivocar-nos. A part de jerarquitzar les matèries de manera que les artístiques es troben sempre en els últims llocs, els grans sistemes educatius actuals consideren que equivocar-te és el pitjor que pots fer. El resultat és que maten la creativitat, i això no és gens convenient en un món tan canviant i impredictible com el nostre.