Aquest és el meu primer blog. Ja veurem què tal me'n surto. Visc a Barcelona i soc 1/3 de primer de primària (= P6!) a l'escola d'Esparraguera Les Roques Blaves (3 línies i una altíssima proporció de mestres novells). Tinc el títol de mestre, però encara no me'n sento. Espero que aquest curs m'ajudi a ser-ho.
La meva concepció del món és més filosòfica que política; gaudeixo d’una mena de resignació tranquil·la, difícil d’explicar, i el meu optimisme davant el futur de la nostra espècie és més un acte voluntari que no pas una convicció justificada: Estem armats, som perillosos, i encara duem bolquers!.
Crec, de totes maneres, que la nostra oportunitat de sobreviure vindrà donada per la nostra capacitat per a madurar emocionalment com a espècie… I en la construcció d’aquesta possibilitat hi té un paper importantíssim l’educació.
Crec, de totes maneres, que la nostra oportunitat de sobreviure vindrà donada per la nostra capacitat per a madurar emocionalment com a espècie… I en la construcció d’aquesta possibilitat hi té un paper importantíssim l’educació.
L'altre dia vaig rebre un mail amb un article del Leopoldo Abadia (autor de La crisis ninja), en el que entre altres coses plantejava que la pregunta arxirepetida de "Quin món deixarem als nostres fills?" no és la pregunta correcta. La pregunta és "Quins fills deixarem a quest món?"
Raimon,
ResponEliminaBenvingut al curs de formació inicial per al professorat interí. Espero que et sigui d'utilitat.
Comparteixo la teva reflexió!
Lourdes Sotelo