Taller emocional

Lo que el corazón quiere, la mente se lo muestra
Comentari sobre l'entrevista a Mario Alonso Puig, cirurgià, a La contra de la Vanguàrdia del 18/10/2004

• Entre les moltes coses que la majoria de les persones adultes acceptem com a "certesa absoluta" hi ha l'existència d'un món físic, extern i independent de nosaltres, que podem observar i descriure d'una manera més o menys objectiva. Acceptem i reconeixem també, en general, la influència que "lo físic" té sobre els nostres pensaments, la nostra visió del món, les nostres emocions i el nostre benestar mental.

• Mario Alonso Puig posa en qüestió aquest paradigma tradicional. La tesi principal que es desprèn de l'article va en la direcció contrària: hi ha una connexió que va del pensament, la paraula i la mentalitat cap a la fisiologia de l'ésser humà. "El pensament i la paraula són una forma d'energia vital que té la capacitat (i ha estat demostrat de manera sostenible) d'interactuar amb l'organisme i produir canvis físics molt profonds."

• D'alguna manera tots tenim la intuïció que ment i cos són dos elements inseparables i que s'influencien mútuament, però el reconeixement provat que el funcionament del cervell, la producció hormonal i el sistema inmunitari, entre d'altres coses, varien en funció (depenen) del nostre pensament, les nostres emocions i les nostres paraules, va més enllà: són els nostres pensaments els que, en gran mesura, han creat i creen contínuament el nostre món. En efecte, les paraules que ens diem a nosaltres mateixos emmotllen les nostres emocions i aquestes canvien les nostres percepcions "No veiem el món que és, veiem el món que som".

• A l'entrevista, Mario Alonso Puig desgrana nombrosos arguments mèdico-científics que recolzen aquestes (i altres) afirmacions i posen de manifest com n'és d'important per a nosaltres, mestres, tenir una bona gestió de les emocions pròpies i una bona "lectura" de les alienes (p.e. a l'aula) per mirar d'aconseguir un bon treball a classe i poder millorar les espectatives dels nostres alumnes.

• Altres elements que s'apunten cap al final de l'entrevista són (a) que la immensa major part de l'impacte de les comunicacions es donen en el nivell de la subconsciència, (b) el paper de la por al desconegut com a impediment pel canvi i el creixement personal (l'addicció als automatismes coneguts, els que ens mantenen en una zona d'aparent confort) i (c) el convenciment del poder que té l'entrenament de la ment per poder anar molt més enllà del que cabria esperar per la nostra trajectòria.

• Tinc la impressió que tot el que s'exposa a l'entrevista són només uns petits tasts, com unes pistes menudetes d'alguna cosa molt més important i que a la majoria se'ns escapa. Em fa pensar en una pel·lícula que vaig veure fa uns anys que tractava d'alguna cosa així com "la veritat quàntica". L'he estat buscant i és un film que en anglès es diu "What the bleep do we know!?" i en castellà l'he trobat sota el títol de ¿Què diablos sabemos? o ¿Y tú qué sabes?. Us la recomano si us interessen les múltiples implicacions del que se'ns deixa entreveure a l'article. Per a que us feu una idea, es tracta d'una mena de reportatge amb entrevistes a científics i investigadors punters que s'estructuren al voltant d'un nucli argumental dramatitzat (i mut), amb nombrosos efectes especials.

He trobat (i aquí us deixo) una transcripció dels subtítols de la pel·lícula en castellà, que per sí sola constitueix una lectura sumament interessant per a qualsevol que estigui obert a noves visions del món i de nosaltres mateixos. Però us aviso: no crec que us sigui d'utilitat a curt termini. Com deia el poeta: "Le temps d'apprendre à vivre, il est déjà trop tard". O, dit d'una altra manera: quan finalment n'haurem après, ja ens tocarà marxar. O potser no?

.