Tancament del curs

El meu darrer comentari.

Ja hi som, ja hem arribat al final del curset, i ha arribat el moment de reflexionar una mica sobre com han anat les coses.

• En primer lloc, opino que el mètode triat, aquesta mena de xarxa de blogs, em sembla una bona idea perquè (1) és força àgil (2) comunica entre ells tots els participants del curs, (3) posa a la vista totes les seves aportacions, i (4) els habitua i els entrena a utilitzar les TIC. De totes maneres, crec que se'n pot treure més suc. Jo potser proposaria als formadors, pel proper any i si la crisi ho permet, que preparin algun tipus d'activitat que promogui un intercanvi més generalitzat d'informació (opinions, aportacions i crítiques) entre els diferents participants al curs (p.e. potser podria tenir la forma d'un fòrum sobre algun tema més o menys polèmic, si és possible pràctic, en el que tots els interins anessin dient la seva al llarg del curs).

• En segon lloc, voldria enumerar algunes de les coses que aquest curset m'ha permès a fer:
    - Posar la mirada i la reflexió sobre aspectes que, sense l'assistència al curs, probablement mai hauria considerat dignes d'atenció, com és el cas de la seguretat, la salut docent i els riscos laborals.
    - Aprofondir una mica més sobre què és (o hauria de ser) l'educació, reflexionar sobre el seu significat profond i el(s) paper(s) que el mestre-tutor ha d'assumir en el procés.
    - Posar una mica de llum sobre la tasca de programació competencial. Cal dir, però, que m'entra una mena de pànic escènic paralitzant quan intento fer-me una idea de la quantitat de feina que implica fer TOTA la programació d'un curs qualsevol de primària mirant de complir les exigències que s'explicita a la pauta d'anàlisi que ens heu proporcionat.
    - Practicar algunes activitats i procediments que, degudament adaptats, podré utilitzar a l'aula.
    - Interioritzar el paper clau que tenen les emocions.
    - Tenir accés a alguns materials proporcionats pels formadors i altres aportats pels meus companys de curs, que m'ajudaran a construir un dossier de recursos propis que sens dubte em seran útils en el futur. A part dels vídeos, articles, comentaris i links que tots hem aportat i que han trufat el blog, mereixen menció especial els documents Decideix I i Decideix II. Aquests documents donen pautes concretes, raonades, pràctiques i divertides a treballar a l'aula: una petita meravella que permet al mestre-nàufreg novell recuperar la respiració, la inspiració i la intenció.
    - En el mateix sentit, vull remarcar també la Guia per a mestres d'alumnes amb TDAH, de la Fundació ADANA, perquè també baixa a l'arena de la pràctica i, en aquest terreny, dóna moltes pistes vàlides per tota mena d'alumnes, pateixin o no el trastorn.
    - Finalment, també m'ha permès prendre consciència que moltes de les meves angoixes, els meus interrogants, els meus dubtes i les meves mancances són compartides en bona part pels meus companys i que no estic sol en aquest difícil i apassionant camí…
• Angoixes, interrogants, dubtes, mancances… Quines paraules, mare meva! Semblaria que totes són mostres d'una situació negativa. Però si ens hi fixem bé, podem donar-li la volta: els interrogants, els dubtes i les mancances són la font de l'educació; i l'angoixa és tan sols l'expressió momentània de la responsabilitat que sent un humil protomestre com jo.

• I per acabar, una cita provocadora i políticament incorrecta en aquest context:

Nunca he permitido que la escuela entorpeciese mi educación.

Mark Twain

Molta salut i que els Déus us siguin propicis!


.