Taller Dinàmica d'Aula i resolució de conflictes (II)

• Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu

Descripció: El nostre grup ha hagut de simular el cas del Joan, un tutor de 6è que, en entrar a classe al matí, es veu abordat pel pare del Jordi, un alumne seu, que ha patit un esquinç al turmell. El pare del Jordi demana explicacions al Joan d'una manera desaforada, davant de tots els alumnes, aixecant la veu, no escoltant, etc.
El Joan, que desconeixia l'incident del Jordi,  reacciona instintivament: primer a la defensiva i després, en veure que el pare del Jordi pràcticament no el deixa parlar, el remet a la direcció en un to cada vegada més enfurismat.

Autoanàlisi: a nivell personal crec que el tutor no reacciona adequadament i es deixa portar massa per l'actitud del pare del Jordi, que l'acaba treient de polleguera. És fonamental que mantingui la calma i mirar de no respondre en calent. Potser una de les maneres seria demanar el Jordi que s'apropi, mostrar preocupació pel seu estat, demanar-li que expliqui com es va produir la lesió, etc. És a dir, mirar de canviar d'interlocutor amb un doble objectiu: 1) donar al pare l'oportunitat de calmar-se una mica en veure que ens preocupem pel seu fill i 2) mirar d'esbrinar els fets i començar a recollir informació.

Anàlisi en grup: a més del punt anterior, vam estar d'acord en que calia solicitar al pare un comportament més apaciguat i fer-li veure que estava donant un exemple negatiu als alumnes presents. Calia convocar-lo en un altre moment, per a aclarir-li-ho tot amb calma, ja que primer es feia necessari saber qui era el responsable en el moment de l'incident, per a convocar-lo, a ell, al pare i potser a la Direcció, per a parlar de tot plegat.

Redescripció: Està clar que, en primer lloc, cal rebaixar el nivell de tensió entre el pare del Jordi i el tutor Joan. L'estratègia descrita a "autoanàlisi" em sembla d'entrada la que té més possibilitats d'èxit, sobre tot si va acompanyada de declaracions que no eludeixin la possible responsabilitat de l'escola, que denotin una actitud mental positiva i que propugnin aclarir les coses per mirar que els fets no tornin a passar. En aquest sentit, potser fins i tot podríem agrair al pare del Jordi l'oportunitat que ens dona de millorar en el futur gràcies a la seva denúncia dels fets.
En segon lloc, haurem de recollir la informació pertinent al cas: quan, com i sota la responsabilitat de qui es va produir l'esquinç del Jordi, perquè no es va notificar a la família, quin és l'abast real de la lesió. No hem de descartar d'entrada que el pare del Jordi pugui tenir raó en la seva queixa, encara que la manifesti d'una manera tan inadequada.
En tercer lloc, cal avaluar quines poden ser les conseqüències del conflicte (p.e. possibilitat que l'escola sigui denunciada), tan per separat com conjuntament amb el pare. En aquest procés, hem de procurar definir/descriure/objectivar al màxim quin és el problema, i mirar de resoldre'l d'una manera en la que, si pot ser, no hi hagi perdedors, i en la que els guanyadors siguem tots, en especial els nostres alumnes.