Taller: Tutoria, famílies i Serveis Externs

• Què és ser tutor/a?
Abans de començar, i amb el permís (espero) de l'inestimable Forges, aquí teniu un resum esquemàtic del que significa ser tutor en aquest nostre estimat país:

(I) Comentari de l'entrevista a Manuel Segura a La Contra de La Vanguardia del 7/1/2008

En primer lloc, proclamo la meva admiració per la cita de l'Antonio Machado "Una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten", cita que avui, tant o més que ahir, segueix sent malauradament vàlida, com ho demostren diàriament multitud de tertúlies, articles d'opinió, declaracions polítiques, programes de ràdio i televisió…

Pel que fa a l'article, podríem resumir el plantejament del Manuel Segura de la següent manera:

A) El que pretenem és ajudar els nostres alumnes a que arribin a ser "persones". I per a ser persona cal:
• Saber pensar, que consisteix bàsicament a saber trobar alternatives, avaluar-ne les conseqüències i posar-se en el lloc de l'altre.
• Tenir control emocional (ja que si no és així el pensament es distorsiona) i
• Tenir valors morals (ja que en cas contrari, on és la persona?)

B) Aquestes tres potes són necessàries, ja que si en falta una, la "cadira" cau.
• La pota de pensar és la més fàcil, ja que s'hi pot arribar jugant, buscant alternatives, analitzant possibilitats…
• La pota de les emocions és molt més complicada, ja que els nens i nenes, d'entrada, no les saben distingir i molt menys controlar-les.
• La pota dels valors també és difícil, ja que la nostra societat educa en l'individualisme, la competència i l'immediatesa. Els nens i joves que en resulten són impacients, poc o gens autocrítics i desconeixen que per aconseguir alguna cosa cal fer un esforç.
La maduresa s'adquireix amb el compromís, que els joves avorreixen perquè sembla oposar-se a la llibertat, però no s'adonen que en definitiva creixen en un conformisme gairebé permanent i notablement mancats d'empatia.

C) El mètode que Manuel Segura aplica es basa en els 6 estadis formatius definits per Kohlberg. Les persones passem d'un estadi a l'altre a través dels dilemes, que ens plantejen dues opcions per escollir, però d'aquelles que et fan ballar el cap.
D'una manera sintètica:
1- Comencem en l'estadi de la moral imposada (obediència i por al càstig) (3 a. aprox)
2- Estadi de la Llei del Talió (afavorir els propis interessos) (7 a. aprox)
3- Respondre a les espectatives dels altres, agradar (identificació amb el grup) (12 a. aprox)
4- Responsabilitat i autonomia (complir les normes socialment establertes) (20 a. aprox)
5 i 6- Reconèixer i lluitar pel dret de tots i sentir-se un igual (drets prioritaris -vida i llibertat-, contracte social i principis ètics universals)

D) No només hi ha dues possibilitats, trepitjar o deixar-se trepitjar. També hi ha el diàleg, que s'aprèn mitjançant els quatre passos per a la resolució de conflictes: diagnosticar el problema, buscar alternatives, pensar en les conseqüències i posar-se en lloc de l'altre.
En essència, educar es, com diu Manuel Segura: "Mucho cariño, es decir, paciencia, y normas claras, y a medida que va creciendo, más y más diálogo. Ser persona es relacionarse".


(II) Una situació pròpia que es pot relacionar amb tot l'anterior

• Antecedents:
1) Jo dono classes, només a la tarda, a un curs de 1r de primària que es troba clarament en un Nivell Preconvencional (Kohlberg dixit), en aquell estadi en el que accepten les normes, sempre externes, per afavorir els seus propis interessos i consideren correcte que els altres persegueixin també només els seus. Les normes són com les regles dels jocs: es compleixen per egoisme, perquè en cas contrari no et deixaran jugar.

2) Es tracta d'un grup format en general per nens i nenes força moguts, molt poc autònoms, amb els hàbits molt poc madurs i amb actituds encara molt infantils, impermeables als discursos sobre el comportament que no vagin acompanyats d'algun sistema de premi i/o càstig. A més, es mostren incapaços d'escoltar i sovint posen a prova la paciència del mestre, en aquest cas jo. Em consta, però, que el seu comportament els matins amb la tutora oficial no és tan problemàtic, encara que sí que ho és en el cas d'algun dels especialistes.

3) Per tant, em trobo davant d'una situació que m'impedeix força vegades desenvolupar amb normalitat les activitats a l'aula, tinc tendència a alçar massa la veu i, amb algunes excepcions, no em sento gaire confortable en la gestió de l'aula. A tot això cal afegir la descurança amb la que tracten el material de classe i la seva dificultat per a ser ordenats.

• En conseqüència:
4) Per mirar de solucionar aquesta situació, vaig decidir, d'acord amb la tutora del matí, escenificar solemnement l'establiment del clàssic sistema de gomets verds i vermells:
En primer lloc, vaig tenir amb ells una mena de tutoria en la que els vaig fer escriure individualment una llista de cinc coses que ells creien que feien malament a classe. Després els vaig demanar que en parlessin a nivell de grup-taula (4 alumnes), i finalment varem fer una posada en comú i ho varem anar apuntant a la pissarra.
D'aquesta activitat en va sortir una llista de 8 normes de comportament de "taula", una llista de 6 normes de comportament "personal", i dues línies vermelles: l'actitud violenta i no respectar els treballs dels altres. Són unes llistes bastant extenses i molt descriptives, però sintètiques. També en va sortir tot un sistema de recompte de punts, i una sèrie de sancions i premis en funció de la puntuació.

• En definitiva:
5) Què pretenc i com ho justifico? Naturalment, no he descobert la sopa d'all: això dels gomets ja ve de lluny, però els meus alumnes semblen molt sensibles a aquest sistema. En primer lloc, com és lògic, pretenc aconseguir una millor gestió de l'aula, que em permeti treballar més i millor amb els meus alumnes. Com diu el Manuel Segura, educar és carinyo, paciència, normes clares i diàleg. De les dues primeres coses, poc o molt, ja en tinc. Amb els gomets vull que quedi molt evident lo de les "normes clares". I el diàleg s'haurà d'anar produint a mida que el sistema vagi entrant en funcionament (i més enllà).
 A més, amb aquest sistema els nens i les nenes tindran l'oportunitat de començar a practicar els pensaments necessaris per a la relació interpersonal (*), algun dels quals Manuel Segura menciona a l'entrevista:
• El pensament conseqüencial, que és la capacitat de preveure les conseqüències de les actuacions pròpies i alienes. El sistema de gomets, un cop establert, és, per així dir-ho, independent de la volunat del mestre: les conseqüències, i això és fonamental, es deriven exclusivament del comportament dels propis nens i nenes.
• El pensament alternatiu, que és la capacitat de generar un major nombre de solucions a un problema. Qui no té aquest pensament, no sap per on anar i sol buscar una sortida violenta. Els nens, davant l'evidència que la seva actitud genera unes determinades conseqüències, hauran d'espavilar-se per a trobar alternatives dins de les normes.
• El pensament de perspectiva, que és la capacitat de posar-se en el lloc de l'altre. En la mesura que els seus comportaments individuals afectaran la puntuació que obtindrà la seva taula, cada nen i nena rebrà una mena de pressió del grup-taula que l'impulsarà a posar-se en lloc dels seus companys de taula.
• Però també el pensament causal, que és la capacitat de determinar on és el problema. Els nens i nenes no podran atribuir els seus problemes de comportament als altres (p.e. "el mestre em té mania") sinó a la seva pròpia acció.
• El pensament de mitjans-fi, que és la capacitat de tenir objectius i saber seleccionar els millors mitjans per aconseguir-los. Els nens i nenes tenen dos objectius, l'un en positiu, aconseguir la felicitació a l'agenda adreçada als pares, i l'altra en negatiu, evitar posar-se en una mala situació.

En fi, tot just he començat a posar en marxa tot això. Abans que acabi aquest curs per a interins, m'agradaria poder explicar-vos si els resultats han estat positius.

(*) Decideix I - Programa de competència social - Educació primària - Cicle mitjà. Material publicat i cedit al Departament d'Ensenyament per la Consejería de Educación del Gobierno de Canarias